About this Recording
8.573361 - BROTONS, S.: Symphony No. 6, "Concise" / Rebroll / Obstinacy / Glosa de l'Emigrant (Barcelona Symphonic Band, Brotons)
English  Spanish 

Salvador Brotons (b. 1959)
Música per a banda

 

Simfonia núm. 6 ‘Concisa’, Op. 122

La Simfonia núm. 6 “Concisa” fou escrita durant l’estiu de 2011 per encàrrec de la Banda Simfònica Lira Castellonera de Castelló de la Ribera (València) i del seu director José Tello per tal que fos presentada com a obra lliure en el Certamen de Bandes de Música de València, 2012. Es tracta d’una simfonia escrita per a la sonoritat d’una gran orquestra de vent i percussió tot i que, paral·lelament, també n’he fet una adaptació per a orquestra.

Després de la meva Simfonia núm. 5 “Mundus Noster”, estrenada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya el març de 2011, una obra llarga i programàtica en quatre moviments, aquesta sisena simfonia està concebuda considerablement més curta i no segueix un programa extern establert sinó que es caracteritza per ser música pura. Inclou cinc moviments directes, sense massa desenvolupaments ni manipulacions temàtiques. D’aquí ve el subtítol de “Concisa”. Els moviments planificats són els següents:

I. Frontal
II. Seguici
III. Scherzo
IV. Passacaglia
V. Finale

Frontal, tal com indica el títol, és un moviment ràpid d’impacte directe. A continuació, hi ha una forma sonata modificada, amb un primer tema coratjós i ple d’energia, mentre que el segon és líric i íntim, presentat per l’oboè.

Seguici té un caràcter cerimonial. El tema principal és presentat pel bombardí baix amb un ritme de marxa. A continuació, hi ha un instant amb diverses intervencions relaxades de solistes per a iniciar un nou espai de gran tensió que portarà a la reexposició del tema principal, instrumentat de manera brillant. Un procés de distensió conclou el moviment, que es va desintegrant.

Scherzo és breu, colorista i molt ràpid, amb constants canvis de compassos irregulars. L‘alternança de passatges rítmics amb d’altres de més lírics i el gran virtuosisme instrumental aporten al moviment una gran vivacitat i contrast.

Un seguit de deu notes, ja presentat a l’Scherzo, serveix com a tema obstinat de la Passacaglia. De gran desenvolupament dramàtic, la Passacaglia comença de manera misteriosa en el registre greu i, gradualment, tot seguint un complex procés contrapuntístic, s’expandeix fins a arribar a un fortissimo explosiu que enllaça amb el Finale.

Viu i dinàmic, el darrer moviment té el caràcter directe del primer. Dos temes principals dominen tot el moviment; el primer, rítmic i decidit, i el segon, expansiu i molt líric. En la curta part central, apareixen breus referències a temes del primer i segon moviment per preparar un reexposició abreujada i una brillant coda que recorda breument la Passacaglia.

Rebroll

Escrita l’any 1982, aquesta fou la meva primera peça composta originalment per a banda simfònica. Tot i ésser una obra de joventut, aquesta composició ha estat molt interpretada arreu del món i és una de les meves obres de gran format amb més èxit.

Com ens passa sovint als compositors, els esdeveniments contemporanis són una font d’inspiració per a escriure noves creacions. A casa nostra, sortíem d’una terrible dictadura i la transició cap a la democràcia obria escletxes d’esperança per a un país més lliure.

La inspiració de l’obra em vingué motivada per la frase del filòsof català Francesc Pujols: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”

Rebroll és un poema simfònic en un sol moviment sense interrupció que podem separar en tres parts ben diferenciades: 1) Guerra i desfeta, 2) Silenci i desert, 3) Esperança i Rebroll.

L’obra s’inicia amb un agressiu tempo ràpid. Som enmig d’una brutal guerra (la del 36 al 39). Després de les sis primeres notes inicials, Leitmotiv de tota l’obra, els tambors presenten el primer tema. Després d’una transició de molta activitat energètica a les fustes virtuoses, un segon tema sobresurt a les trompetes. Després d’una reexposició totalment diferent en instrumentació i textures, s’assoleix un punt culminant en combinar diversos temes i una gran intensitat sonora. Amb l’horror de la desfeta, finalitza aquesta primera secció. El poble queda destruït i aniquilat.

Una contrastant segona part segueix. “Silenci i desert” és el temps que ve després de la guerra. Sota la dictadura franquista, tot és silenci i opressió. Només un saxòfon tenor canta sota un trèmol del timbal. El clarinet baix i el contrafagot prenen protagonisme juntament amb uns amenaçadors trombons amb sordina en un ambient moribund. Sempre en dinàmiques molt fluixes, el principal Leitmotiv de la peça retorna tímidament als saxòfons. El vibràfon, com un discret raig de sol, sobresurt en el primer bri de llum.

El Rebroll comença en l’inici de la tercer part. Un bell tema nou, melòdic i tonal, creix en el registre greu dels clarinets. Aquest nou tema en RebM, ple de pau i esperança, va creixent progressivament. Intervencions de la flauta, saxòfon soprano i oboè aporten més lluminositat en registres més aguts. El tema guerrer dels trombons a l’inici de l’obra retorna ara per augmentació sota un acompanyament de flautes i arpa. El tema de RebM torna amb plenitud mesclat en un contracant a les trompes per preparar un final pletòric i entusiàstic.

Obstinació

Obstinació fou escrita durant els mesos d’octubre i novembre de 1991. El propòsit del compositor ha estat el de crear un moviment simfònic compacte sense interrupció amb un material temàtic minimitzat. En els quatre primers compassos, el metall presenta les vuit primeres notes d’una sèrie de dotze que els saxòfons i els clarinets s’encarreguen de presentar tot seguit en la seva totalitat. Especialment les quatre primeres notes (Mib4, La3, Reb4, Do3) són la base de tota la composició i esdevenen objecte de les transformacions més diverses. Malgrat que utilitza procediments de procedència vària (serials, minimalisme, aleatòria), no és pas una obra d’aproximació científica. Els mitjans són emprats per obtenir resultats molt definits.

El ritme és insistent i no s’atura en cap moment durant tot el decurs de l’obra. Diverses idees líriques sorgeixen sovint de l’intens entrellat rítmic i l’orquestra brilla per la varietat de textures, contrasts i colors amb l’ús de tota mena de combinacions instrumentals.

El títol de l’obra infon un coratge i una tenacitat que adquireixen un ressò heroic en la presentació de la segona i única idea contrastant de l’obra, quan les fustes canten a tres octaves sota un nou ritme, primer a càrrec de la caixa i, més tard, també dels metalls.

La Glosa de l’Emigrant

Aquesta és una obra d’inspiració popular catalana. La forma de la peça és la d’una sardana amb curts i llargs sense repetir, precedida d’una extensa introducció i amb un també extens postludi.

En la introducció, es presenta l’emotiva cançó catalana de l’Emigrant (lletra de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives). Destaca la intervenció de la tenora en la presentació de la melodia amb un acompanyament d’arpa.

La sardana té dos temes principals, un als curts i el segon presentat per la tenora als llargs. En la seva culminació, ambdós temes sonen junts. En el decurs de la dansa, sovintegen les al·lusions a la melodia de l’Emigrant.

Un cop acabada la sardana, la música esdevé sobtadament suau. Després d’unes petites referències al Cant de la senyera, un molt progressiu crescendo s’inicia al voltant de les tres primeres notes de l’Emigrant.

La culminació de tot aquest procés arriba en la presentació d’Els segadors (himne oficial de Catalunya) al metall al mateix temps que l’Emigrant sona a la tenora i fustes. Final brillantíssim d’exaltació nacional.


Salvador Brotons


Close the window