About this Recording
8.573547 - Wind Band Music - OLTRA, M. / GARRETA, J. / MORALEDA, J.L. (Catalan Wind Music) (Barcelona Symphonic Band, Brotons)
English  Catalan 

Música Catalana per a Vents
Manuel Oltra (1922–2015) • Juli Garreta (1875–1925) • Joan Lluís Moraleda (b. 1943)

 

La Banda Municipal de Barcelona és una institució indispensable per entendre la història de la música a Catalunya en els darrers 100 anys. El seu paper ha anat, i hi va encara, molt més enllà de la programació de concerts i de la participació en actes oficials de la ciutat: ha estat garant de la divulgació musical, en un país on les formacions simfòniques sempre han estat escasses i el repertori internacional—clàssic o contemporani—ha costat molt de difondre. La Banda, amb un esperit que sempre ha defugit l’elitisme i ha buscat apropar-se a tothom, ha posat als seus faristols les millors obres clàssiques, romàntiques, contemporànies i populars de la història, fossin obres originals per a banda o arranjaments específics per a la formació. Així, amb aquest ànim popular i exigent alhora, sota la batuta de grans directors i ampliant el repertori constantment, la Banda ha acomplert la funció de servir el públic i, alhora, la d’assumir un compromís amb els compositors de casa que han pogut estrenar moltes de les seves obres simfòniques amb una formació instrumental de primer nivell.

El gran artífex de l’èxit de la nostra banda va ser Joan Lamote de Grignon que, en assumir-ne la direcció el 1914, la va reorganitzar de dalt a baix ampliant-la fins als 85 membres i dotant-la d’unes estructures professionals i d’una personalitat artística que va fer que aviat esdevingués un conjunt de referència internacional. Una de les singularitats d’aquesta formació −plantejada per famílies completes d’instruments de vent—va ser la incorporació, a finals de 1921, d’una corda de xeremies consistent en un tible i dues tenores. La inclusió d’aquests instruments es pot llegir des de dues perspectives complementàries: d’una banda, feien de solistes en les composicions de música catalana aportant-hi el timbre característic que ens apropa al so de la cobla i als seus valors intangibles −dansa, tradició, festa, catalanitat—i, al mateix temps, presentaven un so brillant i punyent que podia compensar l’opacitat pròpia dels instruments de canya simple (clarinets i saxos) a la recerca d’una tímbrica més lluminosa. Recordem que Lamote de Grignon era un gran orquestrador i que, des del punt de vista tímbric, quan feia servir la tenora o el tible en instrumentacions de música simfònica (com al final de la Cinquena de Beethoven o a l’obertura de Tannhauser de Wagner) no era amb la idea de “catalanitzar” el repertori internacional, sinó de buscar aquesta brillantor orquestral que no trobava en els instruments de la plantilla convencional.

Les tres obres d’aquest CD són una mostra ben variada de la música catalana escrita al segle XX i en totes elles la presència dels instruments catalans—les tres xeremies incloses per Lamote de Grignon més el flabiol, que es va incorporar a la Banda a finals de la dècada de 1970 de la mà de Narcís Paulís i Jordi León—hi té una raó ben fonamentada: la de Manuel Oltra i la de Joan Lluis Moraleda van ser escrites originalment per a instruments de cobla i per això es lògic que s’hagi volgut mantenir el seu timbre característic en la versió per a banda. Pel que fa a la de Juli Garreta, es tracta d’una obra per a orquestra simfònica que, ja en la versió original, incloïa un flabiol i dues tenores.

Manuel Oltra (València, 1922–Barcelona, 2015) es va establir a Barcelona de molt jove i hi ha desenvolupat tota la seva carrera com a pianista, compositor i pedagog. La seva obra completa inclou centenars de títols entre obres originals, arranjaments i instrumentacions, moltes de les quals estan arrelades a la música tradicional catalana: ballets populars, sardanes, obres de cambra, corals… L’Alimara és un poema simfònic de ressons medievals, escrit originalment per a dues cobles i percussió. Va ser esternat a la Plaça del Rei, sota la direcció de l’autor, al juliol de 1983. Uns anys després, el mateix compositor en va fer una versió per a orquestra i l’any 2014, el seu deixeble Jordi León—intèrpret d’oboè i flabiol de la Banda Municipal de Barcelona—, n’ha fet aquesta instrumentació.

Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875–1925) és un dels compositors catalans més rellevants. Malgrat que inicialment només escrivia sardanes per a cobla—a les que va donar una dimensió simfònica única i original—arrel de conèixer Pau Casals va començar a compondre assíduament obres per a orquestra que, a la llarga, han esdevinguts referents incontestables de la música simfònica catalana, com els poemes Pastoral i Les Illes Medes, o aquesta Suite Empordanesa, estrenada el 1921 per l’Orquestra Simfònica de Barcelona que dirigia Joan Lamote de Grignon. Anys després, el 1933, Ricard Lamote de Grignon la va instrumentar per a la Banda Municipal de Barcelona tot mantenint els papers originals de tenora i afegint-hi un tible que, recordem-ho, ja feia anys que formava part de la plantilla habitual. El paper original de flabiol que en la transcripció de R. Lamote s’havia confiat al flautí—ja que el flabiol no existia en la plantilla de la Banda de l’època—ha estat recuperat en les darreres dècades i també per al present enregistrament. L’obra descriu les impressions que l’autor va rebre en una passejada en barca entre Sant Feliu de Guíxols i el Cap de Creus, acompanyat d’uns amics, entre els qual n’hi havia un a qui anomenaven “Llicorella”. Poc després de l’excursió, Garreta va compondre la sardana Llicorella (1911) i, més tard, aprofitant els temes centrals de l’esmentada sardana va bastir aquesta gran obra simfònica.

Joan Lluis Moraleda (Santa Maria de Palautordera, 1943) a més de director i compositor va ser intèrpret d’oboè i en les tres facetes ha tingut una estreta relació amb la Banda Municipal de Barcelona, de la que també va ser-ne membre. Tirant lo blanc és una de les obres de referència en la música simfònica per a cobla. Va ser guardonada amb el “Premi de Música per a Cobla Ceret-Banyoles”, convocat pel Foment de Banyoles, l’any 1986 i des de la seva estrena ha gaudit d’un èxit creixent. El seu caràcter èpic ens transporta a les batalles, les festes i les aventures amoroses del famós cavaller creat per Joanot Martorell. La versió per a banda ha estat feta pel mateix autor.

David Puertas Esteve


Close the window